Per primera vegada el món casteller tindrà accés a un estudi en profunditat del perfil de les persones que integren les colles. L’estudi Una diapositiva sociocultural dels castellers i castelleres de Catalunya, pioner en el seu camp, trenca amb alguns mites i confirma alhora algunes hipòtesi presents en l’ideari col·lectiu. La presentació dels resultats del projecte guanyador de la II Beca convocada pel Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) s’ha fet al vestíbul del Teatre Tarragona aquest dilluns dia 4 de setembre, a les 19:00 h. Les autores de l’estudi, les tarragonines Elisa Alegre-Agís i Mireia G. Mohedano, han presentat en profunditat les conclusions del mateix.
Persones amb nivell d’estudis elevats, catalanoparlants, de classe mitjana i d’esquerres
En l’estudi fruit de la II Beca han participat 88 colles, amb una mostra vàlida de 1852 persones enquestades, unes dades que superen el 95% de nivell de confiança amb un marge d’error aproximat del 2%. Dels resultats extraiem un perfil del casteller o castellera tipus, que és el d’una persona amb un nivell d’estudis elevat, catalanoparlant i nascuda a Catalunya, de classe mitjana i mitja alta, d’esquerres, simpatitzant amb el moviment independentista i amb un alt nivell de compromís amb la colla i el seu calendari.
Popularment les colles s’han entès com un espai integrador i divers. Si be és cert que els resultats ens mostren que el món casteller és intergeneracional, en contra del que es podia pensar, les colles estan formades per una clara majoria de persones nascudes de Catalunya, diferint de la realitat de la població catalana que té percentatges molt més alts de persones migrades. Els membres de les colles són hegemònicament catalanoparlants, així es constata que les colles esdevenen un vehicle per la conservació, reproducció i projecció de la llengua catalana. Amb les respostes podem confirmar que les colles estan compostes per població catalana que s’identifica com a catalana, i que és propera a l’independentisme. També és molt destacable que el bloc d’esquerra i extrema esquerra representa quasi un 84% de les respostes obtingudes.
Els resultats ens mostren que les colles són un espai cada cop més divers en termes d’orientació sexual, hi ha quasi un 20% de població que no s’identifica com a heterosexual. Aquesta tendència progressista, però, no es veu reflectida en termes de gènere ja que les colles estan encara particularment masculinitzades especialment les colles amb més història i més nombre d’integrants. Així no és d’estranyar que els resultats constatin que en llocs de poder i responsabilitat, els homes estarien ocupant més càrrecs a la junta de govern, i més especialment en el cas de càrrecs a la junta tècnica. Les dones, però, trencant amb la història dels inicis dels castells, formen part en un 57% de les posicions de tronc.
En els resultats sorprèn especialment l’evolució del poder adquisitiu dels castellers i castelleres. Històricament les colles estaven principalment compostes per classes populars i obreres mentre que en l’actualitat aglutinen una població de classe mitjana i mitja alta en un bon percentatge. El mateix passa amb el perfil acadèmic dels primers castellers amb un baix nivell d’estudis. Actualment les persones que formen part de les colles tenen un nivell d’estudis que supera el 60% de nivell educatiu universitari o superior molt més elevat respecte al de la societat catalana.
Pel que fa al compromís amb la colla, s’observa un nivell molt alt de manera general, un gran gruix de persones realitzen canvis en la seva vida laboral i quotidiana per tal d’atendre a les necessitats d’assajos i calendari de les colles. quasi un 25% duu a terme més d’una funció.
L’estudi és el primer que es realitza al món casteller i la valoració que en fan les investigadores la Dra. Elisa Alegre i la Mireia G. Mohedano és molt positiva ja que els resultats permeten obtenir una visió global de l’organització de les colles i les persones que les integren per estudiar quines són les mancances i les fortaleses d’aquestes organitzacions per optimitzar i establir les estratègies de gestió de les colles. Les dades presentades en l’estudi ens conviden (o no) a dur a terme una reflexió que ens ha de portar a una millora constant, de la mateixa manera que ho han fet els estudis històrics, estudis de seguretat i prevenció, implementacions tecnològiques als assajos, perfeccions de noves tècniques, etc. Les autores remarquen que la finalitat última d’aquest estudi és contribuir a fer més gran el món casteller amb la definició obtinguda del perfil dels castellers i castelleres, de la seva relació amb l’organització i les motivacions individualitzades que els fan adquirir un compromís personal amb la colla amb l’objectiu d’assolir un repte col·lectiu.
L’estudi complert es pot consultar aquí: https://www.concursdecastells.cat/premis-cepac-cdc